En aquest article, Jorge Marcos, Advocat Col·legiat de l'ICAB, ens parla del debat en el món de la traducció sobre la propietat de les memòries de traducció des d'un punt de vista jurídic. Segons Jorge Marcos, entenem com a memòria de traducció un suport d'assistència a la traducció, produït i incorporat de forma independent o no a un programari, que és producte de la interacció entre el programari, el text original i la feina del traductor.
Per tal que una persona pugui disposar de drets sobre una memòria, primer de tot, cal que sigui un usuari autoritzat de l'aplicació informàtica segons els termes de la llicència de l'aplicació. El segon element imprescindible per fer la memòria de traducció és el text original que té un propietari, normalment el client, i que pot tenir drets d'autor.
La memòria de traducció és el producte de la feina del traductor: tradueix i, amb l'aplicació informàtica, fixa les dades que formaran la memòria, que es podrà utilitzar en altres traduccions i també podrà ser ampliada amb noves dades. És per aquest motiu que molts traductors s'atribueixen la propietat de la memòria de traducció. Tot i així, també hi ha la possibilitat que la memòria pertanyi a altres agents implicats en el procés comercial de la traducció.
La memòria de traducció no pot ser propietat del propietari del programari, ja que, ara per ara, el programari no fa la traducció automàticament, sinó que necessita la supervisió del traductor. També podríem considerar la memòria de traducció com una obra col·lectiva compartida entre el propietari del programari, el propietari del text i el traductor.
En relació a l'explotació comercial de la memòria de traducció, si aquesta es pot guardar en un arxiu independent a l'aplicació informàtica amb la qual s'ha generat, no hi ha cap obstacle legal per divulgar-la. En aquest cas s'ha de tenir en compte si la divulgació vulnera els secrets industrials, d'Estat, el dret de la competència, la protecció de dades de caràcter personal o l'obligació de confidencialitat cap al client.
Pel que fa al dret de les agències sobre la memòria de traducció, és molt freqüent que una agència reclami la traducció i la seva memòria pel mateix preu, memòria que utilitzaran en altres traduccions.
A més, també ens podem trobar amb memòries de traducció en col·laboració, és a dir, memòries en les quals han intervingut diversos traductors i que, per tant, tenen diversos autors.
En conclusió, per tal d'evitar problemes, sempre cal tenir en compte l'autonomia de la voluntat i la llibertat de pactes dels contractes. Per tant, és aconsellable establir un pacte escrit amb el propietari del text sobre la propietat i la utilització de la memòria de traducció.
Georgette
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada